Introducción
La vinya secular va estar substituïda pels actuals conreus extensius tradicionals: ordi i blat. A aquest es van anar afegint altres com el girasol i la colza. Sovint aquests conreus s'alternen en funció de la productivitat esperada i les subvencions del govern.
Altres opcions diferents dels conreus herbacis, són els conreus forestals (no el bosc), on el rendiment és a llarg termini. Aquest és el cas d'aquesta plantació de nogueres, principalment per obtenir-ne fusta.
Al costat esquerre del camí trobem un conjunt d’arbres arrenglerats, es tracta d’un camp de conreu de nogueres. Aquest arbre és també conegut amb el nom de noguer o anouer.
El seu nom llatí “juglans” prové de Grècia i de la contracció de “jovis glans”, les glans de Júpiter. Els romans van estendre el seu ús per tot el seu imperi.
El fet pel qual tradicionalment s'han plantat aquests arbres és per la quantitat d'usos que tenen. El més important són els seus fruits: les nous o anous que van molt bé per a prevenir malalties cardiovasculars. També s'ha dit recentment que ajuden a prevenir malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. Popularment, s'han associat les formes de les fulles o fruits de les plantes amb les seves funcions remeieres, i en el cas de les nous que recorden a un cervell es compleix curiosament aquesta norma que realment no té cap base científica.
Tot i el seu apreciat fruit, les fulles i el tronc contenen alguns components tòxics per al nostre organisme. Una migdiada sota una noguera és probable que ens provoqui mal de cap i mareigs.
Si mireu al fons, el mas que hi ha dalt la carena és el del Soler.