Introducción
D'aquest punt estant teniu una bonica estampa del mas de Les Tàpies al fons envoltat de camps d'ordi, el muret de pedra seca que limita el camí i les alzines del davant.
Un n'heu adonat que en aquest sector hem trobat més alzines? No són massa grans, a causa de la manca d'humitat del sol.
Aquestes alzines eren el bosc principal que s'alternava amb les vinyes. Quan les vinyes van anar agafant importància, les alzines es van anar tallant. Els boscos d'alzines també es sobreexplotaven per llenya i carbó. Per això veureu que moltes alzines tenen diversos troncs de mida no massa gran. Es forçava a l'arbre a desenvolupar rebrots que eren els més adients per tallar i obtenir-ne carbó.
Amb la fil·loxera, es van abandonar les vinyes per conrear camps de cereals a les zones planes. Allà on no era viable el conreu de gra, es va replantar amb pi blanc de ràpid creixement, per aconseguir-ne fusta. Aquest pi avui dia s'ha escampat per tot arreu.