Introducción
Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpies es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven del Pirineu cap al Vallès. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies.
L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia).
La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El campanar és una torre de planta quadrada que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria (pont, passadís) porxada de maó amb dos arcs, construïda posteriorment.
Font: Catàleg Patrimoni Diputació de Barcelona.