Introducción
El curs del riu Llobregat baixa enmig d'un paisatge llargament transformat i desforestat per les pràctiques agràries durant segles, i fortament industrialitzat en les darreres dècades. L'entorn natural i paisatgístic d'aquest riu suposa una riquesa natural immesurable pel municipi.
El principal interès natural de l'entorn del riu Llobregat en passar per Navarcles, és causat per la presència d'un singular bosc de ribera, dominat, com aquí on som ara, per l'albereda. Bosc de populus alba, l'àlber.
Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica).
Les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, poden superar fàcilment els 20 metres d'alçària. El podem trobar acompanyat d'altres pollancres om els itàlics que veureu més endavant; també verns i salzes blancs. Més enretirats de l'aigua, no és rar de trobar-hi freixes, oms, roures i alguna alzina, allà on el nivell d'aigua freàtica és més baix.
A més de les espècies citades, a l'àmbit del bosc de ribera podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals com els plàtans d'ombra, o forestals com les falses acàcies.
Per desgràcia, el sotabosc, ha estat envaït per canyars de canya americana. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat.
Els boscos de ribera són ecosistemes fràgils, i alhora molt rics en aliments. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea, ja que són espais on els ocells troben refugi, aliment i zones de cria.