Descripción
Les restes malmeses pel temps del castell de l'Espunyola les trobem en una petita elevació dins una vall boscosa, al sud-oest de la ciutat de Berga. No és un castell roquer, com són la majoria dels del Berguedà, sinó un palau fort, la residència d'una família noble, construïda amb un cert refinament.
Per arribar-hi cal prendre, aproximadament a un quilòmetre del trencall de Casserres, una pista que surt, a mà dreta pocs metres abans del quilòmetre 34 de la carretera de Berga a Solsona.
La primera referència concreta al castell de l'Espunyola data de l'any 950, quan la comtessa Adelaida dona al monestir de sant Joan de les Abadesses, del que sembla que era l'abadessa, l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. Aquest alou era situat dins el terme del castell de l'Espunyola, en el comtat de Berguedà.
Després de la vinculació del castell al monestir de Sant Joan de les Abadesses, no es tenen gaire més referències, però sí del llinatge vinculat a ells, els Espunyola, que prendran part en molts fets importants de la història catalana.
Sembla, doncs, que després de la seva incorporació al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el vell castell devia caure i que el llinatge que li estava vinculat s'expansionà el segle XIII i es relacionà amb la noblesa veïna, sobretot amb els Pinós.
El segle XVII el lloc de l'Espunyola era possessió del rei i estava dins la sotsvegueria de Berga i la vegueria de Manresa. La seva finalitat devia ser de defensa i de protecció. Probablement estava en relació amb els propers castells de Montmajor, de Casserres, de Madrona, etc.
Actualment, l'Espunyola és una gran casa de pagès que ha estat adaptada dins el castell medieval i per aquest motiu, la casa es coneix pels veïns del poble amb el nom de "El Castell". El fet d'estar habitat i en lloc accessible l'ha salvat relativament de la destrucció; malgrat això, el castell necessita una urgent restauració. Hi trobem dues torres de cap al segle XIII, unides per la masia del segle XVI. La distància entre les dues torres és de poc més de 14 metres. Ambdues torres són de planta rectangular. La de ponent és la més gran; té una llargada –d'est a oest- de 7,80 metres i una amplada de 7,30 metres. A la planta baixa, el gruix de les parets oscil·la entre 95 i 110 cm. En aquest mateix nivell, a llevant, hi ha la porta d'entrada, amb un arc de mig punt, format per 8 dovelles. Així mateix, a la paret de migjorn hi ha una finestra, gòtica, geminada, acabada amb dos trifolis.
Uns 4,3 metres per damunt del nivell actual del sòl veiem, a cada una de les quatre parets, a l'interior de la torre, dos permòdols, que fan pensar que en aquest nivell hi devia haver un trespol.