Introducción
En cent metres arribem al punt més alt d’aquest carener. El terreny és solell, pedregós, sec i de natura calcària. Això afavoreix la formació de la garriga, on l’arbust dominant és el garric (aquesta mena d’alzineta petita que veiem pels voltants)
A les clarianes es fan les brolles (foto): formacions d’arbusts baixos com l'argelaga, la farigola, el romaní, les estepes blanques, que són plantes mel·líferes i els apicultors aprofiten per a instal·lar-hi els ruscs o arnes.
Al costat esquerre hi ha un càdec molt gran, just abans del pi.
En un moment o altre, i segons el dia, gaudim de vistes generoses cap a les serres de les capçaleres del Foix a la nostra esquerra; cap a Montserrat, Montseny i Sant Llorenç al davant; cap a les Muntanyes d’Ordal (Sant Sadurní, Gelida) i les muntanyes del Parc del Foix i Olèrdola a la nostra dreta.
