Introducción
Encara que no us ho penseu, en aquest paisatge de camps i boscos alternats, trobem fauna molt diversa, que sovint no veiem per causa dels seus hàbits crepusculars o nocturns. És el cas de toixons, genetes o les fagines. Els senglars, cada vegada resulta més fàcil de veure’n a llum de dia, i a aquests, se n’ha afegit un de nou: el cabirol.
El cabirol és el cèrvid europeu més petit, pesa entre 15 i 30 kg quan és adult, i té una llargada de poc més d’un metre.
Desaparegut fa anys, no és fins al 1993 que es van introduir uns quants mascles i femelles d’aquesta espècie a la serralada del Montnegre provinents del sud-oest de França, que a poc a poc s’ha anat estenent fins a trobar-lo a gairebé tot el país.
S’alimenta bàsicament de fulles d’arbusts i arbres petits, i també de baies i brots tendres, i viu pràcticament tot el temps a dins del bosc, sortint a camp obert en comptades ocasions.
Té hàbits crepusculars, per la qual cosa si el volem observar, ho haurem de fer a primera hora del dia o última hora de la tarda abans no es faci fosc.
Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis d’hivern i les acaben de desenvolupar quan comença la primavera. Una altra característica és el canvi de color en el pelatge, vermellós a l’estiu i tornant-se grisenc a l’hivern.
Atenció: si trobeu una cria ajaguda en un camp, no la toqueu. La mare, en sentir la vostra olor impregnada, la podria abandonar.