Introducción
Som al tram baix de la riera de La Farga. La seva llera humida afavoreix la plantació de pollancres. A Girona es conrea el 73 % dels pollancres de Catalunya i les conques de rius com el Ter i el Tordera en són l'exemple.
És un conreu antic i ja el 1865 a Bordils s'investigava per aconseguir els millors exemplars. La facilitat de la seva multiplicació vegetativa (sense haver de sembrar llavors) fent servir estaques, afavorir multiplicar els individus i aconseguir molts clons.
Els arbres que veiem, són resultat d'encreuaments tant amb pollancres d'aquí com forans. Es va començar plantant el Populus nigra europeu, juntament amb dos populus americans: el Deltoides i el Trichocarpa. Després es plantava resultants d'hibridacions entre ells, i el 1885 es va començar a introduir clons d'altres llocs fins a arribar a tenir avui dia 28 clons inscrits.
L'objectiu final és aconseguir un ràpid desenvolupament i amb el marc de plantació (distància entre arbres) que major rendiment ofereixi, amb la qualitat de fusta adient per l'ús que hagi de tenir: taulers de contraxapat, envasos, embalatges i trituració. Si hi ha reg, cada 10-12 anys es talla la plantació i tornem a començar.
La humitat del freàtic i el subministrament d’aigua per regadiu gràcies, canal de Sant Jordi, el qual va permetre, a partir dels anys 60, l’abastament agrícola de la riba esquerra del Ter, als municipis de Sant Julià de Ramis, entre d’altres, fa que altres conreus com el de blat de moro també hi siguin presents.
Dalt hi ha el mas de Can Bosc, un dels molts masos del terme que, gràcies a la seva activitat, tant agrícola com ramadera, mantenen aquest paisatge tan divers.