Introducción
Som a l’olivar de Cal Macià, les oliveres ben arrenglerades, produeixen el seu valuós fruit hivern rere hivern. Tenim davant una vella barraca de pedra seca una mica enderrocada. De planta quadrada i falsa cúpula.
Uns metres abans hem passat per una cabana amb teulada i una cisterna amb pica per preparar el sulfat de coure. És un petit dipòsit rectangular fet de totxo, podem distingir a les parets les restes de color verd blavós dels derivats cúprics que es diluïen, juntament amb calç morta, per elaborar “Caldo bordelès”. Aquesta barreja s’utilitza, encara ara, per prevenir malalties fúngiques com el míldiu.
Sin imagenes para mostrar.