Introducción
Distància recorreguda: 0,75 km / 0,4 MN POSIDÒNIA Des d’aquest punt es poden contemplar les embarcacions fondejades en els ancoratges ecològics que tenen com a funció protegir la praderia de posidònia que trobem a cala Montgó. Mirant sota nostre podrem veure les taques fosques que formen aquestes plantes de fulles en forma de llargues cintes. La Posidonia oceanica, espècie endèmica del Mediterrani, és la principal espècie de fanerògama marina que trobem a les nostres costes. Són plantes superiors (proveïts d’estructures com arrels, tija, fulla, flors i fruits) que, després d'evolucionar en els ambients terrestres, van tornar a adaptar-se a la vida al mar fa uns 100 milions d'anys. En el món dels animals passa el mateix amb els cetacis per exemple. Les praderies de fanerògames conegudes popularment com a alguer (per la creença errònia que la posidònia és una alga) juguen un importantíssim paper ecològic: Són lloc de reproducció i refugi per a nombroses espècies formant un dels hàbitats amb més biodiversitat del Mediterrani. Oxigena l’aigua i absorbeix diòxid de carboni contribuint a pal·liar els efectes del canvi climàtic. Són capaces d’absorbir 35 vegades més CO2 que la mateixa superfície d’un bosc tropical. Genera una gran quantitat de material vegetal contribuint a augmentar la biomassa animal. Redueix el poder erosiu de l’onatge contribuint a l’estabilització dels fons sorrencs i la conservació de les platges. Actua com a filtre natural, ja que reté una gran quantitat de partícules reduint la contaminació marina i contribuint a la transparència de l’aigua. Una de les comunitats ecològicament més importants de la Mediterrània, en alarmant regressió tot i estar protegit per la UE (directiva d’hàbitats prioritaris). Els principals impactes que l’amenacen són les àncores i alguns sistemes de fondeig així com els efectes del canvi climàtic i la contaminació. S’ha reduït la seva densitat un 50% els darrers 20 anys. El lent creixement d’aquestes plantes (2 cm/any) i l’escassa producció de llavors (només floreixen en condicions favorables) fa que la recuperació d’una praderia requereixi uns quants segles.