Introducción
Distància recorreguda: 2,3 km / 1,24 MN EL RETROCÉS DELS PENYA-SEGATS Aquests penya-segats estan sotmesos a un constant procés erosiu que els fa anar retrocedint. L’erosió continua que fa l’onatge va soscavant la base del penya-segat fins que finalment aquest s’esfondra provocant el despreniment de grans blocs que es dipositen a la base dels penya-segats formant el que s’anomena plataformes d’abrasió. Aquest blocs empesos per les onades fan augmentar el poder erosiu del mar accelerant-ne el procés. El colors taronges més vius corresponen als despreniments més recents, com el que es pot veure en aquest punt i que gairebé ha bloquejat el canal darrera de l’illot que forma la punta Ventosa. Aquest recent despreniment es va produir a causa del temporal Gloria el gener del 2020. CORBS MARINS I ALTRES AUS DELS PENYA-SEGATS Els penya-segats ofereixen un hàbitat idoni per a la nidificació del corb marí emplomallat. La meitat de la població nidificadora catalana d'aquesta espècie es troba al parc. La majoria d’aus marines (gavines, xatracs, mascarells...) es llencen veloçment a l’aigua per atrapar les seves preses. Aquests picats responen a la necessitat de vèncer una gran resistència a enfonsar-se deguda al fet que aquestes aus segreguen un greix que les impermeabilitza creant un efecte de bombolla d’aire ideal per mantenir la calor corporal i no quedar xops. Els corbs marins no segreguen aquest greix i es poden enfonsar sense problemes. Nedant sobre la superfície amb el cap dins de l’aigua poden anar cercant pacientment les seves preses i submergir-se àgilment per caçar-les. Les immersions solen durar uns 40 segons i produir-se entre els 8 i els 30 m de profunditat, amb registres de 80 m de profunditat i prop de 2 min de durada. En sortir de l’aigua xops, els costa molt volar, així que s’enfilen a una roca i amb les ales obertes esperen que els rajos de sol assequin el seu fosc plomatge. Entre el Montgrí i les illes Medes s'han comptabilitzat 189 espècies d’aus, d'entre les quals destaquen a més de les marines, les rapinyaires i les rupícoles; el falcó pelegrí, el xoriguer comú, el duc, la gralla i inclús l'àguila cuabarrada.