Presentación
Pira, alabastres i trepat
Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb una extensió de 8,01 km².
Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel Nord a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat. D'aquesta serra baixen dos barrancs, el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció sud oest i desemboquen al riu d’Anguera al terme de Montblanc.
Travessa el terme la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, de la qual, a la part del migdia del terme, surt un ramal que per Barberà va cap a Cabra del Camp i Valls. Altres vies connecten Pira amb Solivella i amb la C-14 entre Montblanc i Tàrrega.
Gran part del territori és ocupat pels conreus, bàsicament de secà. Domina el conreu de la vinya, seguida dels cereals, oliveres i ametllers. Destaca l'activitat relacionada amb la producció vinícola i l'elaboració d'oli d'oliva, ambdues vinculades a les tradicions locals i a les denominacions d'origen Conca de Barberà (vi), destacant especialment la varietat autòctona Trepat, i Siurana (oli), elaborat principalment amb la varietat d'oliva arbequina.
Entre la dècada del 1960 i del 1970, la indústria es basava en l’explotació de pedreres d’alabastre. Durant molts anys hi hagué una activitat de molins de guix.
El poble de Pira, situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera i a 385 m d’altitud, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix.
El nucli de Pira està protegit com a bé cultural d'interès local. Comprèn un sector antic i un altre de més modern. El nucli antic està format per carrers estrets i cases baixes, mentre que els carrers al voltant de l'església, més moderns, són més amples i les cases més grans. El material de construcció bàsic és la pedra del país i l'alçada de les cases és de dos i tres pisos. L'eixample del poble se situa al voltant de la carretera.
No te lo pierdas
L'Església de Sant Salvador, un edifici d'estil gòtic del segle XIV, amb una arquitectura impressionant i una història fascinant.
El nucli antic de Pira, que conserva cases pairals dels segles XVII i XVIII, així com restes d'un castell i d'una església primitiva, que reflecteixen la història medieval del poble.
El Celler del Sindicat Agrícola, dissenyat per Cèsar Martinell, és una obra emblemàtica de l'arquitectura modernista agrària i representa la tradició vinícola de la zona.
Cuando ir
Festa de Sant Sebastià que se celebra el 2n cap de setmana de maig.
Festa Major de Sant Salvador, patró de Pira, que se celebra el primer cap de setmana d'agost.
Qué hacer
Pira està envoltada de vinyes, camps de cultiu i paisatges pintorescs, ideals per a activitats com senderisme i ciclisme.
Pots fer la ruta del Camí dels espadats de l’Anguera, que és un passeig pels imponents espadats de color vermell del riu Anguera, envoltat de vegetació i fauna. És ideal per als amants del senderisme i la tranquil·litat.
Les Roques Blanques és una formació rocosa coneguda pel seu marbre blanc, que es pot explorar a través de rutes de senderisme, gaudint de la natura.
Conèixer les antigues pedreres i forns de guix, a més de gaudir d'un paisatge d'un alt valor ecològic.
La zona és coneguda pels seus vins de qualitat, de la D.O. Conca de Barbera. Pots visitar cellers locals per fer tastos i aprendre sobre la producció vinícola.
Sabías que
A la darrera dècada del segle XX, Pira, i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió política de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisió va desenvolupar un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà que des del 1991 ha governat la vila de Pira i fou impulsor de la Federació d'Independents de Catalunya en 1995, però que després de 1991 només es presenta a Pira.
El 2008, Pira, va ser un dels nou membres fundadors de l'Associació de micropobles de Catalunya.
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà, va decidir servir d’exemple a tots els municipis de la comarca i liderar un projecte pioner a Catalunya: Implantar un Sistema de Gestió Ambiental, segons el Reglament Europeu EMAS, als 22 municipis que formen part de la Conca de Barberà, l’E+22. L’abast del Sistema de Gestió Ambiental implantat a l’Ajuntament de Pira és per als serveis d’administració i serveis al ciutadà que es presten des de l’edifici de l’Ajuntament.
Alrededores
Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà de la Conca a l’E i al NE.
Montblanc, a 7'5 Km. Vila emmurallada, capital de la comarca amb tot el ventall de serveis i comerços. Val la pena passejar pels seus carrerons amb encant medieval i pujar a alguna de les torres de la muralla.
Teléfonos de contacto
Enlaces de interes
Lloc web amb la informació municipal de l’Ajuntament de Pira.
Lloc web amb la informació de la diputació de Tarragona i municipal de Pira.
Lloc web amb la informació turística de la comarca de la Conca de Barberà.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Municipi de Pira.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - Municipi de Pira.
