Introducción
És principalment un nucli de població d'estiueig i segones residències. El nom d'Ollers es pot relacionar amb el mot olla que significa "gorg o toll, concavitat en un riu"
L'església, d’estil romànic que va ser substituïda per Santa Maria d'Ollers d’estil barroc, construïda el segle XVIII (a la porta hi havia la data de 1771). Durant la revolta de 1936, l'església fou cremada, amb resultat d'enderrocament total. Després de la guerra civil, l'any 1942, els ollerencs compraren una casa de la plaça i la reconvertiren en temple parroquial. El resultat fou una esglesieta senzilla, petit oratori de línies humils i senzilles.
En temps en què Ollers fou municipi propi tingué: 6 veïns, 1553; 77 habitants, el 1830. Tanmateix, en el cens de 2006 hi constaven censades 10 persones.
El 1076, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon donen el lloc d'Ollers a Adalbert Sindreu, esmentant que es troba en un indret de desolació i gran solitud. Segons sembla, hi hagué antigament un castell, del qual no en queda cap resta.