Presentación
On cada racó entre vinyes, natura, festes i patrimoni, té història
Sant Llorenç d'Hortons és un municipi a l'extrem NE de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat.
És emplaçat a la riba esquerra de l'Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat. Amb una extensió de 19,73 km², les cotes més altes (283 m) corresponen a l'extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires.
És drenat per diverses rieres, de les quals la més important és la riera de Ca N'Esteve o la Rierussa, eix hidrogràfic del terme, que aboca a l'Anoia ja en el terme de Gelida.
L’activitat econòmica més tradicional és la vinícola amb diversos cellers i caves. El municipi conrea la meitat de la seva superfície i gairebé completament es fa en règim de secà. El conreu principal és la vinya (67%), seguit dels cereals. La resta es distribueix en oliveres, patates i fruiters. Pel que fa a les activitats ramaderes, ha assolit força importància el bestiar oví. També hi ha granges avícoles i porcines i la cria de vedells per al consum. Hi ha algunes petites indústries (obtenció de metalls no fèrrics, fabricació de plàstics, gèneres de punt). Té importància la funció d’estiueig i de segona residència.
A més del poble de Sant Llorenç, cap del municipi, aquest comprèn els agregats de Sant Joan Samora, la Beguda Alta, la Beguda Baixa, la caseria del Torrentfondo, La Vinya del Pollastre, Can Bargalló i el Grandet. La masia més antiga, La Casa Vella, és del segle XIII-XIV, sent, però, la majoria dels segles XVI i XVII i reformades en segles posteriors.
El poble de Sant Llorenç d’Hortons és situat a 196 m d’altitud, aproximadament al centre del terme municipal, a la dreta de la Rierassa. L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç i fou bastida al segle XIX sobre una església anterior.
El poble de Sant Joan Samora és situat a llevant del cap de municipi. Del terme municipal, és el lloc documentat de més antic. El 1080 l’abat de Sant Cugat encomanà l’església de S. Iohannis de Mora al clergue Ramon Sunifred. Aquesta església de Sant Joan Samora és romànica.
El poble de la Beguda Alta situat a l'extrem més septentrional del terme, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, a 282 m d’altitud, s’estén també pels termes de Masquefa i Sant Esteve Sesrovires. L’església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. Entre els seus edificis es destaca la senyorial masia de Can Bac, amb un interessant conjunt de cellers i caves. Des de l'agost del 2018 el nucli de La Beguda Alta passa a formar part del municipi de Masquefa.
El poble de la Beguda Baixa també és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. Tres nuclis de població que destaquen pel nombre d’habitants són la caseria del Torrent Fondo i les urbanitzacions del Grandet i Can Bargalló. Dins del nucli s'hi troben diversos restaurants així com la seu de les caves Castell d'Age.
No te lo pierdas
- Església de Sant Llorenç i Rectoria Construïda entre 1845 i 1847 sobre fonaments romànics, ofereix vistes privilegiades a Montserrat i està envoltada de vinyes del Penedès.
- Sala de la Societat Antiga Hortonenca Antiga Sala de Baix dels Blancs (1925), espai cultural que acull festivals com el DECANTA, combinant música i vins del Penedès.
- Local del Terrazel Centre de la festa del Terrazel, la festa de la nit de Sant Llorenç amb màscares, vestuari i missatges de defensa de la natura, un espectacle que ha esdevingut referent cultural a la comarca.
- El Pàmpol Escultura de Juanjo Novell que homenatja la fulla de vinya i esdevé balcó al Penedès amb un joc de llums i ombres espectacular.
- Pedrera romana de la Rierussa Restes arqueològiques que mostren l’activitat romana i connecten amb un passat marí en un entorn natural sorprenent.
- La Bassa Gran Espai d’aigua per a la fauna aquàtica i punt d’observació d’aus, ideal per a un descans envoltat de verd.
- Parc de Cal Sant Just Zona verda amb arbrat i vistes al paisatge agrícola, perfecta per a pícnics i passejades familiars.
- Església de Sant Joan Samora Petita ermita romànica als afores, finestra a l’arquitectura medieval rural del territori.
Cuando ir
- El poble de Sant Llorenç d’Hortons celebra la seva festa major o el Terrazel el 10 d’agost, una festa que significa el Zel per la Terra i la preservació del medi natural.
- El 20 de gener es fa la festa de Sant Sebastià al poble de Sant Llorenç d’Hortons.
- El poble de Sant Joan Samora celebra la seva festa major el darrer final de setmana d’agost.
- La Cursa de la Vinya és una trobada atlètica que reivindica l’arrel vinícola de Sant Llorenç d’Hortons. Organitzada sempre al setembre, combina elements de cursa popular i trail running, obrint els camins de vinya als corredors i corredores de totes les edats.
- La CACO és una caminada i cursa sense cronòmetre exclusiva per a dones, de 5 km, que se celebra al voltant del 6 d’abril. L’objectiu és promoure l’esport femení, la solidaritat i recollir fons per a la Marató de TV3.
- El Festival DECANTA és una proposta cultural singular que fusiona música en directe amb tast de vins i caves d’autor, celebrada cada mes de març a Sant Llorenç d’Hortons i Sant Sadurní d’Anoia. L’objectiu és oferir una experiència sensorial completa, on cada concert es marida amb referències vitivinícoles del Penedès.
Qué hacer
- Visita de vinyes i tast de vins i caves a cellers.
- Senderisme per vinyes.
- Descobrir els productes locals de Km 0 de Sant Llorenç d’Hortons i els seus nuclis de població: Sant Joan Samora, la Vinya del Pollastre, el Grandet i Can Bargalló.
- La ruta anomenada “Viatge Submarí” per la pedrera romana de la Rierussa, que revela formacions coral·lines i vestigis marins que evoquen un passat submergit, remarcant la connexió del territori amb la Vía Augusta romana.
- Observació d’aus i descans a La Bassa Gran, un espai d’aigua amb gran biodiversitat.
- Assisteix a concerts i recitals a la Sala Antiga Hortonenca, on música i vins del Penedès es fusionen.
- Gaudeix de pícnics familiars al Parc de Cal Sant Just, un espai verd amb jocs i passejos.
Sabías que
- El nom de Sant Llorenç d’Hortons prové de la combinació de dos noms: Sant Llorenç, en honor al sant patró de la localitat, i Hortons, que fa referència als horts i terres de cultiu que caracteritzaven la zona en el passat.
- Sant Llorenç d’Hortons queda dins l’àmbit de dos principals segells vitivinícoles catalans:
- Denominació d’Origen Penedès El terme municipal forma part de la zona delimitada pel DO Penedès, una de les més reconegudes de Catalunya, un clàssic on s’elaboren vins tranquils (blancs, rosats i negres) a partir de varietats autòctones (xarel·lo, macabeu, parellada) i foranes (chardonnay, cabernet…).
- Denominació d’Origen Cava Molts cellers de Sant Llorenç d’Hortons produeixen també escumosos sota el marc del DO Cava, aprofitant les mateixes vinyes de la comarca del Penedès per criar caves de mida petita i mitjana.
De manera addicional, els cellers poden optar pel segell DO Catalunya si elaboren vins amb grans de raïm procedents de diverses comarques, però el DO Penedès i el DO Cava són els que cobreixen específicament el territori de Sant Llorenç d’Hortons.
Alrededores
- Limita al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa (Anoia).
- A Gelida és el Castell de Gelida, fortalesa mil·lenària amb vistes panoràmiques de la comarca.
- A Sant Sadurní d’Anoia és el Club Vilarnau Coupage, celler de disseny innovador integrada al paisatge per a una experiència enoturística única.
- A Masquefa és Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils (CRARC), per conèixer la biodiversitat local i la importància de la conservació.
Teléfonos de contacto
Enlaces de interes
Lloc web amb la informació municipal de l’Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.
Cercador de Mapes del Patrimoni Cultural del Municipi de Sant Llorenç d'Hortons.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - del Municipi de Sant Llorenç de Hortons.
Lloc web amb informació turística de Sant Llorenç de Hortons.
pdf amb informació de itineraris geològics.
