Introducción
La Font de l’Avellaner es caracteritza per ser una zona humida, lleugerament allunyada del nucli urbà i amb vegetació abundant. Antigament, la seva ubicació era diferent a l’actual. Es trobava emplaçada a l’altra banda del riu Llobregat, a l’indret del bosc obscur als peus de la muntanya de Cerdanyola.
L’any 1951, amb el condicionament d’una esplanada per activitats de lleure davant de la font, s’hi van plantar molts plàtans i va esdevenir un entorn molt preuat pels veïns de la vall. Durant els mesos de primavera i estiu, les famílies i grups d’amics del poble, però sobretot molta gent de la vall del Llobregat, arribaven de bon matí, molts d’ells amb el tren (el del diumenge era conegut popularment com «el dominguero») i es trobaven a la font per passar-hi el dia.
Els aiguats del novembre de 1982 van ocasionar desperfectes importants a conseqüència del desbordament del riu Llobregat i es va haver de reparar les instal·lacions.
Uns anys més tard, a principis dels 90, la construcció del desviament de la C-16 va suposar un canvi d’ubicació de la font: primer a la zona de Cal Marceló (1992) i després es va condicionar a l’emplaçament actual (11/09/2009).
Si bé la Font de l’Avellaner s’ha anat transformant amb el pas del temps, no cal dir que és un indret ple de vivències, que ens arrela al territori i ens aproxima al passat.
