Introducción
Bé, és el moment de gaudir del paisatge.
Cap a llevant: Cervelló, Molins de Rei, Collserola i la cimentera de Sant Feliu, el Tibidabo, Montjuïc, les Torres Toyo Ito o Torres Fira de l'Hospitalet, l'Ermita del Remei a Sant Vicenç, el Puig Vicenç..., i anar fent el tomb.
A la nostra dreta, pocs metre sota la roca hi ha un forat amb el nom mig esborrat d'Avenc Molins. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.
Les muntanyes d'Ordal-Garraf són un gran exemple del carst. Aquest relleu modelat per la dissolució de la roca formant avencs, coves i dolines. Aquí a Cervelló, és on som ara que millor es manifesta aquest paisatge càrstic.
Aquesta part alta de la ruta és una zona on dominen les roques calcàries i això afavoreix la formació d'avencs a causa de l'erosió i dissolució dels carbonats de la roca per l'aigua de pluja, que barrejada amb el diòxid de carboni de l'atmosfera, li atorga un caràcter àcid que dissol els carbonats.
En passar per la superfície l'aigua dissol els carbonats formant rasclers, dolines i capritxoses formes a les roques. Quan troba esquerdes o fissures, s'infiltra i va dissolent la roca calcària, donant lloc amb el pas dels segles, a cavitats tipus avencs i coves.