Introducción
Anem baixant, apropant-nos cap a la Riera de Cervelló. Travessem per clapes del bosc original d'aquest vessant: l'alzinar. L'ambient obac, frescal afavoreix alzines i roures, heures, polipodis, aladerns, marfulls i galarans. Vegetació que de mica en mica, ofega el creixement dels pins i transforma la pineda anterior en un nou alzinar. Fixeu-vos quan arribem al camp de futbol en els grans pins que sobresurten per sobre l'alzinar. És un clar exemple de successió on, el bosc de pins no té relleu i l'alzinar va dominant la zona. Només un incendi podria revertir aquesta situació.
El galarà (foto) és un bonic representant del sotabosc d’alzinar. La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l'espectacularitat dels fruits (baies) vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta.
Aquesta planta que no té fulles dona un toc de color amb els seus fruits. El que semblen fulles són, en realitat, tiges transformades. Les baies són tòxiques, però avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics. Aquest interès ha portat a l'extinció de l'espècie a certes zones de Turquia i a situar l'espècie com una de les més amenaçades del país.
A Catalunya és protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n'ha regulat la recol·lecció.