Introducción
Mireu entre les canyes del costat dret, a tocar una noguera. A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a Molí Vell. És d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer.
Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.
Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: una bassa amb la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; el salt d’aigua cap a la roda per fer anar la força hidràulica, i la connexió amb el pis superior on hi havia la sala de les moles; el casal on vivia el moliner, etc.
El canvi a molí paperer va suposar modificacions en el primer pis. Es van substituir les moles de moldre el gra en farina per la maquinària necessària per fer paper.
Al davant, a l’altre costat de la llera, veiem una altra entrada de mina de terra negra.
Durant el segle XIX i inicis del XX, a Catalunya, es va dur a terme l'explotació de pissarres del Silúric (de fa 430 milions d’anys) amb l'objectiu de fer-les servir com a adob pels camps perquè en aquesta època els fertilitzants químics moderns encara no estaven disponibles.
Durant el segle XIX, a Catalunya, les pissarres del Silúric es van utilitzar especialment per adobar les nombroses explotacions de vinya. L'aplicació d'aquesta roca triturada al sòl vinícola ajudava a millorar la seva estructura, afavorint la retenció d'humitat i proporcionant oligoelements essencials per al creixement de la vinya.
Font: Catàleg Patrimoni Diputació de Barcelona (DIBA.Cat)