Introducción
Trobem basses pels voltants dels masos amb la funció de tenir punts per abeurar el bestiar. Unes, de petites, són naturals, i es formen a depressions del terreny, aprofitant l'escolament superficial o lligams amb fonts properes; d'altres com aquesta, a més, han estat afavorides i condicionades pels pagesos.
Són punts per abeurar, també per recollir aigua per a hortes properes, i totes juguen un paper important en afavorir la biodiversitat, com dèiem abans. Són molt i molt importants per l'ecosistema.
Hi ha vegetació de plantes que viuen submergies: els hidròfits, com les llenties d'aigua (foto) que són petites fulletes verdes que suren a l'aigua, o les Charas sp (que resulta que no són plantes, sinó algues complexes multicel·lulars que s'assemblen a les plantes terrestres ja que tenen tiges llargues i verticils amb fulles lineals). Per altra banda, trobem plantes higrofites, que poden viure amb aigua a les arrels, o no, com els joncs i el plantatge d'aigua amb les fulles lanceolades verticals (foto). La voga o balca, el canyís són, juntament amb els joncs i els càrexs, típics d'aquests ambients.
Com podeu imaginar, la vegetació afavoreix la resta de vida animal. Insectes amb fases de vida aquàtica, com les libèl·lules, altres que viuen sempre a l'aigua en superfície, com els sabaters o els dístics (escarabats que neden pel fons). Aquestes atrauen amfibis com les granotes, gripaus i salamandres que al seu torn atrauen depredadors com les serps d'aigua.