Introducción
Tot i que avui els conreus són principalment de secà, amb cereals com la civada, blat i ordi, però també ametllers i sobretot oliveres, la vinya ha estat històricament un conreu tradicional introduït pels romans.
A la segona meitat del segle XIX va conèixer el seu moment més àlgid, en què fins i tot es van ocupar els vessants de muntanyes per plantar-la en feixes de pedra seca. Entre 1860 i 1890 el Bages va ser la comarca amb més vinya de Catalunya (fins a 27.700 hectàrees). Va ser la febre d’or de la vinya al Bages. La fil·loxera en frenà l’expansió i progressivament el seu cultiu va entrar en decadència.
El 1995 es creà la DO Pla de Bages que li ha donat un nou impuls, i per dotar-la d'identitat, es va impulsar amb força la recuperació de la varietat local de raïm blanc picapoll, que gairebé havia desaparegut.
Actualment, s'està apostant amb força per les varietats locals de raïm negres, que s'adapten molt bé al clima extremat de la DO. Així, ja hi ha al mercat ampolles de vins elaborats amb les varietats mandó, picapoll negre, sumoll i garnatxa negra, que fan vins més suaus que les varietats franceses, però especialment, amb més personalitat i millor adaptació al clima i el territori locals. Avui trobem 15 cellers registrats i 500 ha de vinya inscrites.
Avui trobem retalls com aquests entorns de les esglésies de Sant Iscle i Santa Victòria on es conreen vinyes per a vins de la D.O Pla de Bages. Les veieu al davant, oi?
També destacar les grans dimensions d'alguns roures (testimonis del passat) , que juntament amb alzines, freixes, nogueres i pins pinyoners creixen al tocar mateix de la séquia.