Introducción
En aquesta cornisa la vegetació arbustiva és la dominant. Diferents incendis així com els usos agrícoles i ramaders no han permès el desenvolupament del bosc. Els arbusts que aquí podem veure són els propis de la regió mediterrània. Arbusts amb fulles petites i coriàcies com l’aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistaccia lentiscus) o el garric (Quercus coccifera). Altres quasi sense fulles o linears i punxoses com la ginesta (Spartium junceum) (FOTO) el càdec (Juniperus oxycedrus) o el romaní (Salvia rosmarinus). Tots ells de fulla perenne per aprofitar les condicions hivernals que no solen ser tan dures com les calorades i sequeres estivals.
Són arbusts de talla mitjana o petita, de creixement lent però segur. Desenvolupen arrels molt llargues per extreure l’aigua de les capes més profundes del subsol. Sovint amb substàncies aromàtiques o tòxiques a les fulles i fruits per protegir-los dels herbívors.