Introducción
Ens trobem a la carretera de Ribes, un dels espais que, a principis del segle XX, va transformar la vida del Figaró.
Fins aleshores, el carrer Major —l’antic camí ral— havia estat el principal eix de la vila. Però amb l’arribada del nou segle, el centre de gravetat del municipi es va desplaçar uns metres cap avall, fins a aquesta carretera, més adequada al trànsit de vehicles i, sobretot, més propera a l’estació de tren.
És precisament aquí on, l’any 1910, es va construir la Casa Consistorial, obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, autor també de l’Hospital Asil de Granollers.
Fixem-nos ara en la façana. Hi descobrim alguns dels trets característics del modernisme, especialment en els delicats esgrafiats florals i en les sanefes de botons ceràmics que decoren l’edifici. Són petits detalls ornamentals que aporten moviment i elegància a una construcció pensada, en origen, per concentrar bona part de la vida pública del municipi.
I és que la Casa Consistorial no era només l’Ajuntament. Quan es va inaugurar, l’edifici acollia les oficines municipals, l’arxiu, l’escola i també la casa de la mestra. Era, per tant, un espai estretament vinculat al dia a dia dels veïns i veïnes del Figaró.
Amb el pas del temps, l’edifici va anar canviant de funcions. L’any 1998 s’hi va fer una profunda reforma dels espais interiors i es va restaurar la façana modernista, recuperant-ne els elements ornamentals.
Des d’aleshores, l’edifici està destinat exclusivament a ser la seu de l’Ajuntament del Figaró-Montmany.
Abans de continuar la ruta, us proposem aturar-vos un moment i observar la façana amb calma. Mireu els motius florals i les peces ceràmiques: en aquests petits detalls és on el modernisme ens mostra una de les seves característiques més atractives, la voluntat de convertir fins i tot els edificis quotidians en espais plens de bellesa.