Introducción
Som a Santa Maria dels Arcs, l'antiga parròquia de Santa Pau, a 450 m d'altitud: un santuari d'origen romànic amb escalinata barroca i antiga hostatgeria.
El lloc ja surt als documents al segle IX, i pocs anys després consta com a «cel·la de Santa Maria» del monestir de Banyoles. Va ser la parròquia de la vall fins que el terratrèmol del 15 de maig de 1427 la va ensorrar; el culte es va traslladar a la nova església de la vila, on sembla que ja era cap al 1430.
La tradició explica que una pastora d'un mas veí, guiada pels bramuls d'un bou, va trobar la imatge de la Mare de Déu en una cova oberta en una roca en forma d'arcs; d'aquí vindria el nom, documentat per primer cop el 1157. De l'obra romànica en destaca l'absis, a llevant, amb un fris de dents de serra i arcuacions llombardes sobre mènsules. La façana barroca es va acabar el 1775, i l'antiga hostatgeria de pelegrins té dates inscrites dels segles XVI al XVIII, com la de la porta dovellada, del 1567.
Una curiositat: amb la desamortització del 1836, el rector de Santa Pau en va salvar part de les terres inscrivint-les a nom de «Maria Arcs», com si fos una veïna del poble. Per tornar a Santa Pau, travessarem el recinte del santuari i seguirem un camí que passa per sobre d'un turó.
