Introducción
Ja de tornada, som al pont de Santa Pau, que salva el riu amb una sola arcada i ens retorna al nucli antic.
Només l'arc és de carreu ben treballat; la resta del pont es va fer amb pedra més tosca. Comunica el nucli antic amb els carrers que la vila va obrir al segle XVIII a l'altra riba, com el de Sant Roc. Al segle XX el van eixamplar per dalt perquè hi passessin els cotxes, i va perdre el perfil antic.
Santa Pau va créixer a batzegades, sovint per iniciativa dels barons: primer, el recinte emmurallat entorn del castell i de la plaça porxada; després, nous carrers i casals fora muralles, i al segle XVIII, el barri d'aquesta banda del pont. Les cases del carrer Nou ja són del segle XIX.
Si encara tenim forces, val la pena acostar-nos al portal del Mar, també dit de la Vila Vella: des d'allà es domina la part de llevant de la vall i, els dies clars, fins i tot la badia de Roses. Fins al final de la ruta només ens queden uns dos-cents metres.
