Introducción
El pont de l’Aigua, o pont Major, té uns més que probables orígens a l’època romana, i formava part de la Via Augusta, que comunicava la península ibèrica amb Roma. En època medieval fou reconstruït, i hi passava el camí ral, de manera que des de sempre, fins a la construcció del pont de la Barca, fou la principal entrada i sortida de Girona des de i cap al nord. El 1939, durant la Guerra Civil, va ser volat arran de la retirada de les tropes republicanes i el 1940 es va reconstruir fent servir com a mà d’obra presoners polítics. El pont que en va resultar fou totalment nou, tot i que es reaprofitaren els fonaments de l’antic. De 8 arcades (l’antic en tenia 10), la seva longitud és de 152 metres, l’amplada de 9,4 metres i l’alçada de 8,5 metres. Fet de formigó, es va decorar amb baixrelleus realitzats per l’escultor gironí Joan Carrera, amb motius al•legòrics sobre la Guerra Civil, de simbologia franquista.