Introducción
Ermita i capella de la Mare de Déu de Fa (construïda l'any 1892).
Ens ofereix vistes a la capçalera de la Vall: coll de Triador, pic del Montsent de Pallars, la Cambra d'Aigües a sota, el pic de Peguera i de l'Espada (de terres de color vermells) a sobre mateix de Capdella. Treuen el cap els pics granítics de sobre l'Estany Gento, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Al fons de la vall, els pobles de la Central de Capdella, Capdella i Espui.
És un bon moment per interpretar el paisatge vegetal de la vall amb els seus diferents colors i textures que varien al llarg de l'any.
Diferenciem entre el bosc de fulla caduca (roureda) i les pinedes superiors. Damunt de tot, trobem els prats d'herba, alguns envaïts de matolls perquè la càrrega ramadera ha disminuït considerablement. Al fons de la vall, els fils de bosc de ribera que acompanyen al Flamisell i els prats d'herba de les seves vores o terrasses d'inundació.
Tot plegat un conjunt d'ambients i franges de transició, que donen grans valors estètics, productius i de biodiversitat a aquest racó dels Pirineus conegut com la Vall Fosca.
Al voltant de l'ermita, trobem un bosc de pi roig replantat, però ens criden l'atenció altres arbres, també plantats: les pícees i els làrixs. Les pícees recorden als avets (sense ser-ho), però fixeu-vos que les pinyes pengen i les dels avets són dretes. Fusta molt preuada. Els làrixs són l'única conífera europea amb fulla caduca. Si veniu a la tardor, els veureu ben grocs. La resina té bones propietats expectorants i les fulles verdes i tendres es posen en amanides.