Introducción
Ens trobem al punt més alt del recorregut, a 472 metres d’alçada, a una clariana en mig del bosc. Aquí el bosc inclou noves espècies: els roures, els cirerers bords, el marfull, etc. L’estrat muscinal és força ric i la molsa dominant és la molsa del pessebre. En conjunt trobem una vegetació més madura i adaptada a l’alçada. Els ocells rapinyaires també hi fan acte de presència, tant els que viuen en aquests entorns: l'aligot (foto) o l'astor; com les aus migratòries que passen sobrevolant aquest paratge com les àligues marcenca i calçada.
Anys enrere, als voltants del turó hi treballaven els carboners i encara es poden localitzar, si les busquem bé, restes de carboneres. Una pista ens les poden donar les alzines de rebrot, (dos o més brots sortint de la soca d’un sol arbre) que neixen de les tallades per fer-ne carbó.