Introducción
Són els ferms testimonis del que havien estat, abans de l’arribada de la fil·loxera a finals del s XIX, les vinyes que pujaven, a base dels bancals aconseguits amb els murs, vessant amunt, aprofitant el màxim de terreny disponible en plena producció.
Actualment, les bosquines de pi blanc entapissen les vinyes abandonades almenys des de fa un segle, però posteriors interferències, segurament incendis forestals, han fet que els boscos no hagin madurat suficientment. Aquí es nota la mà de la gestió forestal aclarint i seleccionant arbres per la seva posterior tallada.
Aquests murets, a part de ser un eficaç element per mantenir l’erosió del sòl i retenir-ne la humitat, en els cataus que formen les pedres del marge i entre l’espessa bardissa s’hi refugien espècies vegetals, invertebrats, rèptils i ocells que conformen una gran biodiversitat.
Si teniu paciència i hi tafanegeu una estona, sempre amb la deguda cura i respecte, us podeu endur més d’una sorpresa.