Introducción
En aquest punt de l’itinerari, a les raconades més frescals com aquesta per on passem ara, podem veure castanyers, en alguns llocs més esparsos i en d’altres formant fins i tot alguna petita castanyeda, petits boscos d'aquesta espècie d’arbre. El castanyer, de creixement ràpid, va ser profusament aprofitat tant pels seus fruits com per fer-ne perxes de fusta per a la fabricació de bótes. Les parcel·les es tallaven arreu cada tants anys i les soques, un cop tallades, rebrotaven en múltiples tanys que al cap de pocs anys s’havien d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc. Es per això que en veiem algunes soques que han rebrotat en forma de varis brots que surten de pràcticament un mateix punt. Altres peus, que si no s’han mort han continuat creixent de forma més convencional, eren respectats per a una bona producció de castanyes avançada la tardor. Antigament, de castanyers n’hi havia hagut més, però molts s’han anat morint a causa d’una malaltia anomenada el xancre que n’ha reduït la densitat i l’estat de salut de molts dels peus actuals. Quan són tocats per la malaltia, els primers símptomes són l'assecament de les parts aèries afectant a poc a poc a la resta de l'arbre.