Introducción
Anant ja per la part més clarament seca i assolellada de la passejada per Viladrover, hi veurem extensions on el poc gruix del sòl no permet més que l’arrelament de petites plantes. Una de les que sembla trobar-s’hi més còmoda és la farigola, també coneguda com a timó. D’aquí ve el nom de timoneda, és a dir, indrets on l’espècie dominant és precisament aquesta, formant extenses catifes, tot i que també es coneix com a farigolar. Quan la farigola floreix a la primavera, el cromatisme del tímid blanc rosat de les flors, fan del moment una estampa molt bonica d’observar i d’olorar, ja que la seva potent fragància s’escampa pertot a través de l’oratge.
La farigola és una de les plantes més populars del nostre país, gràcies a les seves propietats medicinals i aromatitzants, sent també un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. La mel monofloral feta en zones on abunda aquesta planta és una de les més apreciades tant pel seu gust com pels seus beneficis farmacològics.