Introducción
Superat l’alzinar, a les parts més obertes i solellades, antigament conreades, apareix de nou la pineda de pi blanc, que una mica més amunt s’enriqueix amb pi pinyer. Tots ells tenen el seu origen en la reforestació que es va fer després de patir la fil·loxera a finals del XIX. Al bosc avui abandonat, els pins eren destinats a bigues de fusta, les alzines i roures per a llenya i per fer carbó (que es feia a carboneres dins el bosc), les branques dels pins eren destinades a fer fogots que anaven als forns de pa i a les bòbiles.
Les llicorelles fan el sòl més àcid i s’afavoreix el creixement del bruc arbori. Si us hi fixeu, aquí és l’arbust dominant. Era molt apreciat per fer carbó de qualitat, sobretot emprat a les fargues. També de les soques es feien pipes de fumar.
Tot aquest bosc abandonat i l’alternança amb conreus, és ideal per al porc senglar. Ho veieu aquí als bassals del camí. Fixeu-vos en la quantitat de petjades que hi ha. A la nit, s’acosten a beure i fer el seu bany de fang per netejar-se de paràsits. Després es mouen cercant tot tipus de menjar, furgant aquí i allà. De dia descansen als racons més tranquils de la serra.