Introducción
Els camins per anar a bosc, als camps de conreu o poblacions veïnes com el Bruc, havien de travessar torrents i carenes de través. Aquesta costa, era famosa per la duresa de les seves pendents en els temps en què no existia la tracció mecànica, forçant als animals de tir i provocant els renecs dels carreters que la transitaven.
-----------
Entre els anys 1944 i 1947, la Costa del Matamatxos va tenir un paper molt important, ja que es van tallar els boscos de tota aquesta zona. Gran part del transport d'aquesta llenya es feia per la Costa del Matamatxos i la pujada era tan feixuga pels animals que sempre es feia el que es deia una "descàrrega".
El total de la càrrega, que de vegades era de quaranta quintes (uns 40 kg), es dividia en dues parts. L'animal pujava la meitat de la càrrega durant el tros de més pendent de la costa, es descarregava i baixava a buscar l'altra meitat. Quan tornava a pujar se li carregava de nou la primera meitat i ja, amb el total de la càrrega, feia el tros amb menys pendent de la costa. Els carros transportaven tota la llenya i fogots fins a l’estació de tren de Piera i d’aquesta estació sortien vagons de càrrega en diferents direccions.
l