Introducción
Només fem que pujar i baixar, oi? Aquest relleu ondulat és provocat per l’acció erosiva dels torrents i rieres que baixen de les serres septentrionals del terme “Roques Blanques” que ens separen de l’Anoia central, i que nosaltres anem creuant de través. Acabem de creuar la riera de Claret, la segona més important després de la de Pierola. Entre les valls d’aquestes rieres, queden les carenes (on som ara) que, quan són planes s’aprofiten per fer conreus de secà i a torrents i vessants els boscos de pins i alzines.
Aquest relleu es va suavitzant segons baixem cap a les planes del Llobregat i del Penedès.
Estem seguint el camí GR 172 que en aquest tram era una carrerada o camí de transhumància per on passava el bestiar que baixava del Pirineu a l’alt Penedès per passar l’hivern.
Al sud, veiem la serralada litoral de les muntanyes d’Ordal, sent el puig d’Agulles (653 m) el més alt, a sobre de Gelida.