Introducción
Tyto alba
A l’interior d’edificis bells o abandonats com el que tenim a la nostra esquerra, són el lloc de refugi ideal per a alguns rapinyaires nocturns com l’òliba.
L’Òliba és un tipus de mussol: té els ulls grossos i la cara aplanada, però amb la peculiaritat de ser gairebé tot el seu plomatge de color blanc. És d'hàbits estrictament nocturns i cal buscar-la sobrevolant els camps de conreu o parades en senyals de trànsit.
Ha estat molt perseguida i caçada i avui en dia es troba en perill d’extinció i per això l’hem de protegir, ja que és una espècie molt beneficiosa per als ecosistemes, contribuint a controlar les poblacions de rosegador, com ara rates i ratolins.
Durant molt de temps han estat objecte de mites populars i creences fúnebres totalment fictícies i falses. Es deia que qui veiés una òliba es moriria al cap de pocs dies, és per això que les mataven i les clavaven a les portes amb les ales obertes per espantar els mals esperits.
Són animals molt territorials i controlen sota el seu domini zones d’entre 3 o 4 km al voltant del niu.
Antigament, es deia que es bevien l’oli de les esglésies. Potser d’aquí el nom d’òliba?
El seu crit nocturn és fácil de identificar (àudio).
Foto: Alun Williams333