Introducción
Camí a ponent del Turó de la Tina on copsem aquest paisatge agrícola de vinya i fruiters de secà, avui majoritàriament abandonat. Era el paisatge dominant a les valls que, com la de Sant Just, baixaven cap al Llobregat. Retalls d’alzines eren aprofitats per fer llenya i vora els torrents s’hi feia horta. Avui ens trobem un estadi de transformació, encara al començament, cap al bosc d’alzinar que va ser, fa molts i molts anys. Entre els fruiters, els rebrots d’alzina i els pins de ràpid creixement es fan presents. Llentiscles i matapolls també hi són. Aquest camí, n’és l’exemple. Som davant de Can Vilà (actualment hípica). Hem vist i veiem ametllers, però també oliveres, figueres, caquis i algun cirerer, després garrofers. Al seu costat, el terra erm, deixa lloc als prats de llistó i albellatge primer, els cards, l’olivarda, la ginesta després i tot un seguit de vegetació de llocs alterats que, de mica en mica, anirà ocupant tot l’espai. Aquests ambients oberts, alternats amb bosquines, fan un mosaic d’elevada diversitat animal. De papallones i saltamartins fins a rèptils com serp la verda, la blanca o el llangardaix; conills als camps i toixons vora el torrent; ocells com la puput, la cadernera, el gafarró sempre propers a zones agrícoles i masos.