Introducción
Som davant la Masia de la Roca, el torrent que acabem de passar porta el seu nom. Aquests camps més o menys plans han permès diferents cultius. Actualment, se sembren cereals, especialment ordi farratger, un cultiu que segons la temporada serà sembrat, segat (rostolls), llaurat o en guaret. Si mirem cap als serrats veiem el domini del bosc amb predominança absoluta de la pineda de pi blanc (Pinus halepensis).
Aquest mosaic antropitzat té uns valors naturals de primer ordre, ja que la combinació d’espais tancats com els boscos, que ofereixen refugi i lloc de cria a molta fauna, amb espais oberts com els conreus, juga interessants dinàmiques ecològiques.
Un dels elements més rics d’aquest mosaic agroforestal són, més enllà dels boscos amb certa continuïtat, les petites franges de vegetació diversa que podem veure entre camp i camp. Aquestes línies arbustives són refugi immediat als espais oberts i lloc d’aliment per a moltes espècies, sobretot d’avifauna, com el pinsà (Fringilla coeleb) (foto), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el verdum (Carduelis chloris) i la cadernera (Carduelis carduelis), però també és refugi per a rèptils, com la sargantana i el llangardaix comú.