Introducción
El camí ens obre les vistes damunt el Castell d'Eramprunyà, encimbellat dalt el Garraf vermell que tot ara travessarem de baixada pel camí de la Sentiu al Castell. Gaudim també d'àmplies vistes al delta del Llobregat.
Les roques característiques de tota aquesta zona són sorrenques i compactades: gresos i conglomerats de color vermell. Són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica, de fa 240 milions d'anys, quan apareixen els dinosaures i els mamífers. Estan constituïdes per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell.
Aquests afloraments del triàsic formen una estreta franja que va des de Martorell fins a Gavà, paral·lela a la vall del Llobregat.
El castell és citat per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.