Introducción
Els plataners, que evidentment no fan plàtans ni bananes, sovint es coneixen també amb el nom de plàtans o plàtans d'ombra. El seu nom li ve del llatí i pot donar lloc a confusions absurdes.
Ens n'estem fent un fart de veure a Gualba, a la riera, pels carrers i ara a la plaça, i és que no hi ha cap arbre urbà que li faci ombra, mai tan ben dit. Aquesta espècie s'ha utilitzat moltíssim com a ornamental, ja que donen molt bona ombra i creixen sense problemes en sòls compactats i mal drenats com els dels nostres pobles i ciutats, però no tot són avantatges perquè les llavors i el seu pol·len són causants d'al·lèrgies. Alhora s'han anat debilitant per les dures condicions urbanes i estan força afectats per un fong: l'oidi o cendrosa. Per aquests motius actualment estan en desús.
A part de viure bé als nostres carrers, també viu de meravella a ambients de ribera i per aquest motiu s'ha plantat en moltes rieres, com la de Gualba. El seu ràpid creixement el fa molt productiu. Principalment se'n fa pasta de paper, caixes de fusta per fruita i palets, mànecs per a eines, però actualment no s'explota gaire la seva fusta.