Introducción
El marge esquerre sota la carretera és ple d'un arbust llenyós de fulla caduca i branquetes amb punxes. És l'aranyoner, prunyoner o arç negre, de la família de les rosàcies. Flors blanques petites i amb 5 pètals. Els seus fruits (foto) de la mida d'un cigró gros, perden l'aspror després de les primeres gelades de setembre. Un cop madurs es fan macerar amb aiguardent i obtenim el conegut patxaran.
Tots aquests arbusts, barrejats amb altres com els rosers silvestres o gavarreres, els saücs o els sanguinyols, fan una tanca vegetal impenetrable nomenada bardissa.
Si mireu pel voltant veure rojalets o pi roig petit amb la base fregada pel porc senglar. Si us apropeu la soca segur que trobeu algun pel llarg i negre enganxat al tronc.
Les bardisses són refugi, zona de cria i aliment de molts ocells, com el bonic pinsà borroner (el mascle és de color rosa !!). Sovint a llindar i marges de camps. Conservar-les millora la biodiversitat dels hàbitats, però les pràctiques agrícoles actuals, les cremen per facilitar la gestió dels camps.