Introducción
Sciurus vulgaris.
Sota aquest bonic exemplar de pi blanc, carregat de pinyes, vam trobar a terra moltes pinyes rosegades. És clar que és un dels arbres preferits de l'esquirol. Segur que si venim al matí o cap al tard, el podrem sorprendre movent-se amb saltirons àgils per dalt la capçada.
L'esquirol comença a menjar-se les pinyes per al part inferior, deixant restes d'escates a la part final, a diferència d'altres animals, com el ratolí o liró, que deixen completament net l'eix principal de la pinya.
L'esquirol és un mamífer rosegador, de color vermellós a l'estiu i més grisós a l'hivern. Té una cua llarga i peluda que li serveix per mantenir l'equilibri. S'alimenta de llavors d'arbres, bolets i fruits del bosc, però també pot menjar ous i petits ocells.
Al contrari del que es pugui pensar, l'esquirol no hiverna, sinó que en els dies freds de l'hivern es queda al seu niu menjant els fruits i llavors que ha anat guardant durant la resta de l'any. Moltes d'aquestes llavors, amagades i no menjades, germinen i donen lloc a nous arbres i plantes.