Introducción
A les clarianes resultades d'antics conreus abandonats, o zones cremades o alterades per l'home, la vegetació dominant són arbusts no massa alts. És el que coneixem com a brolla.
Aquestes comunitats vegetals, anomenades de transició, esdevindran alzinars si no intervé l'home o són castigades pels incendis.
Hi predominen un seguit d'arbustos els quals requereixen molta llum. Acostumats a viure en llocs assolellats més o menys secs, solen ser de fulles petites, persistents i algunes de punxants. Són arbusts resistents, de boniques floracions mel·líferes i sovint aromàtics.
Aquí trobem la sempreviva (foto), el romaní , la farigola, la foixarda, la gatosa, el bruc d'hivern, o l'estepa blanca entre d'altres. La gramínia que hi ha és el llistó.
Els ocells més abundants en aquests ambients són els tallarols. Els sentim fàcilment però són difícils de veure. El més comú i fàcil és el capnegre i els més rars el trencamates i el cuallarg.