Introducción
Als racons més frescals i humits on no toca el sòl, podem trobar aquestes plantes inferiors (no vasculars) i on la reproducció sexual no és la principal.
Les molses, no tenen un sistema intern de transport, ni flors veritables, tampoc poden regular la pèrdua d’aigua dels seus teixits i han de viure a llocs ombrívols i humits.
Poden viure sobre troncs, vores de camí, pedres, o a tocar d’aigua en fonts o rierols.
Tenen un paper important en els ecosistemes conservant la humitat del sòl, alhora que eviten l'erosió i la seva degradació. També constitueixen un important refugi per a petits invertebrats. Per això està prohibit agafar-ne indiscriminadament.
Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics singulars, ja que estan formats per l’associació simbiòtica d’un fong amb una alga.
La seva capacitat d’adherir-se a les roques i per altra banda la seva tolerància a la sequera li permeten colonitzar ambients impossibles per altres plantes.
El fong proporciona suport, protecció, aportació de minerals, reserva d’humitat i la reproducció sexual, i per la seva banda, l’alga proporciona els nutrients provinents de la fotosíntesi.
S’alimenten de l’atmosfera, però també solubilitzant els minerals del substrat mitjançant la secreció d’àcids orgànics.
Algunes de les seves característiques principals són: el creixement molt lent (uns mm a l’any), una forta resistència a la dessecació (contingut d’aigua del 2%) i la supervivència a grans variacions de temperatura ( de -70 ºC a + 70 ºC). Depuren l’aire de minerals i pol•len, i són un bon indicador de no contaminació.
Tenen aplicacions com a aliment, medicinals, tints i perfumeria.