Introducción
A la banda dreta del camí podeu veure un conjunt de plantes força comuns, es tracta del fonoll. El fonoll és una de les plantes agradables del nostre entorn i que té la simpàtica mania de créixer a les vores dels camps, camins i marges, en espais a vegades molt reduïts, és el fonoll, una espècie que segurament tenim molt vista.
És una planta molt resistent a la secada, per això pot créixer en llocs més aviat secs. Quan floreix, a l’estiu i fins a plena tardor, fa unes vistoses umbel·les de color groc viu. Us hi havíeu fixat mai? (foto)
Ha estat molt utilitzada com a condiment en la cuina mediterrània, tant a través de les fulles, de les llavors, com dels bulbs soterrats d’on surt la part àrea de la planta, pel seu gust que recorda a l’anís. Si en trenqueu una branqueta i us la poseu a la boca, tot xuclant, notareu aquest gust anisat.
Antigament els pagesos solien donar prioritat al creixement d’aquesta espècie a les vores dels seus camps, ja que era utilitzada a les cases i fins i tot en podien treure algun diner extra venent-la al mercat.