Introducción
En els prats com els que ara ens trobem no és difícil veure a primera hora del matí o última de la tarda alguns dels cèrvids que habiten aquests boscos, el cérvol (foto) i el cabirol.
Aquestes dues espècies tenen en comú que tenen un parell de peülles a cada peu, i només els mascles desenvolupen banyes. Aquestes banyes són estacionals i una vegada passada l’època de zel, són una nosa i les perden. En el cas del cabirol, al mes de novembre i en el cas dels cérvols de finals de maig fins al març. El cel del cabirol és a l'agost, moment en què copula amb la femella. Aquestes guarden l'esperma i s'autofecunda uns mesos després.
Després d’haver caigut, del mateix monyó creix la banya nova recoberta d’un vellut, anomenat corretja. Per dins hi circula la sang, fent créixer la banya a un ritme aproximat d’un cm a la setmana. Quan arriba al seu creixement màxim, la sang recula i la banya es converteix en ós i cau el vellut que la recobria.
Els cèrvids utilitzen les banyes per allunyar els altres mascles del seu territori en època de zel, i en el cas dels cérvols normalment no solen fer-se ferides al cos. Les lluites en el cas del cabirol poden ser mortals.
Foto: Mathias Bigge