Introducción
La Torre de Claramunt, tal com el seu propi nom indica, fou inicialment una guàrdia erigida al segle XI en un indret estratègic amb l’objectiu de controlar el pas de la riera de Carme i el camí vers al Penedès. Els cavallers de Claramunt, durant els segles XI i XII residiren al castell de la Pobla de Claramunt, i en la torre devien tenir només un destacament avançat. L’any 1306 el castell de Claramunt fou venut al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i Berenguer de Claramunt, desposseït de la seva fortalesa, es va retirar a la Torre de Claramunt. Una generació més tard, el 1344, Albert de Claramunt era casat amb Beatriu de Pallars, i constava com a castlà de la Torre de Claramunt i governador de la Conca d’Òdena, en nom del seu senyor Hug II de Cardona. La castlania de la Torre de Claramunt es succeeix de generació en generació al llarg dels segles XIV i XV passant a mans de Ramon de Claramunt, Lluís de Claramunt, Pau de Claramunt, Pau Lluís de Claramunt, Artal de Claramunt i Joan de Claramunt. Al llarg de tot el segle XVIII i XIX la successió del castell es manté dins la mateixa línia familiar, tot i que canviant els cognoms a cada generació per la gran abundància d’hereves. Entre els diversos títols acumulats destaquen els de Marquesos de Gironella i marquesos de Villa-Palma.
L’església, parròquia de Sant Joan Baptista, apareixen notícies de la seva existència dels del 1197, arran d’una deixa feta per Ramon de Claramunt. La protecció exercida per la família va ser constant al llarg dels segles, fins al punt que el seu engrandiment, fet el 1700, fou pactat entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d’Espuny i Claramunt, llavors senyor del castell. Aquesta església fou el lloc habitual d’enterrament dels senyors del castell entre els segles XII i XVIII, independentment d’on haguessin mort. En l'àmbit eclesiàstic fou sufragània de santa Maria de la Pobla de Claramunt fins a l’any 1876.