Introducción
Anem voltant la capçalera del torrent i ja baixem per l'obaga del Mont-Rodon. Aquí és on més es posa de manifest l'ambient frescal i humit. L'alzinar que veiem així ens ho indica. Això es repeteix en tots el racons orientats a nord i fondos de torrent.
La densitat de l'alzinar fa que hi hagi poc arbust. Trobem heures a terra o pujant per algun tronc; lianes de lligabosc penjat de les capçades; una bonica volta de bruc arbori, ofegat per l'ombra de les alzines, cobreix el camí; algun arboç o cirerer de pastor aïllat; però el que més ens crida l'atenció és l'abundància de galzeran o rusc (foto).
Sabíeu que les seves fulles no són veritables fulles sinó tiges transformades? Les fulles surten al mig de la tija i són molt petites (foto). Es feia servir com a ornament nadalenc però ara està protegit a Catalunya. Amb el rizoma s'en fan medicaments i cosmètics.
Uns metres més avall ens crida l'atenció dos grans exemplars de pi pinyer (plantats) en mig del torrent; i seguint baixant, dues grans alzines ens mostren el seu port natural quan no s'han carbonejat.
A l'alzinar solell, no tan dens ni ombrívol com aquest, molts altres arbustos l'acompanyen, com hem vist a l'altra banda del torrent quan pujàvem: garrics, llentiscles, matabou, esparreguera, arbusts que també trobarem a la pineda.