Introducción
Església d’origen pre-romànic de finals del S IX o començaments del S X. Apareix documentada en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església de Santa Maria de Manresa feta entre el 914 i el 947.
El 950 va haver-hi una permuta d’aquestes terres amb unes al costat del riu Llobregat on Sal·la hi va fundar el Monestir de Sant Benet. Al 1035 ja consta una sagrera entorn a l’església. S’hi poden observar tres dels masos que originàriament devien formar part de la sagrera.
La capella actual és una obra romànica dels segles XII-XIII feta sobre l’església original. Entre el 1912 i el 1916 es van fer reformes importants, la porta d’entrada o el campanar. L’església va ser restaurada el 1999.
// Font: Jordi Julià. Extret sobretot de Jaume Plans i Maestra “Història de les masies, les famílies i el territori de l’antiga parròquia de Sant Iscle de Bages (Segles X-XX)”
A la nostra esquerre, a tocar de camí hi ha un vell exemplar de (Sorbus doméstica) Servera. Més endavant trobarem informació de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria (s. XII) i tot seguit, un gran llorer fa una volta sobre el camí.
La servera és un arbre de mida petita que no fa bosc, sinó que apareix de manera aïllada, en orientacions frescals, allà on dominaria la roureda. De fulla composta, a la tardor pren tonalitats torrades abans de perdre les fulles.
La servera és un arbre de la família de les Rosàcies. El seu fruit en forma de petita pera (serva) s'ha de sotmetre a una sobre maduració en palla per a poder ser comestibles.
En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", probablement l'origen de la paraula catalana cervesa.