Pino piñonero

(Pinus pinea). Arbre plantat des d’antic. Els terrenys solells, sorrencs i silícics, són els seus preferits. Com tots els arbres, com més espai tenen, més grans es fan (fins a 35 m d’alt). Tot i això sempre n’hi ha algun que es mor i, aleshores els picots garsers aprofiten per fer-hi el seu niu. El diferenciarem de l’altre pi que hem vist (pi insigne) pel seu port amb capçada en forma de para-sol i per l’escorça vermella del seu tronc cilíndric. Les pinyes són esfèriques, grans i maduren al tercer any. Al quart s’obren i deixen caure els pinyons. A l'hivern s’agafen les pinyes del terra o de l'arbre. Per tal que s’obrin, s’exposen al sol a la primavera següent o s’escalfen en un forn. Els pinyons són un apreciat comestible. La fusta es fa servir en construcció. Les fulles són antisèptiques i expectorants. Un dels bolets més preuats es fa en aquest bosc: l’Ou de Reig (Amanita caesarea). A les zones litorals, aquests arbres es plantaven per contenir el moviment de les dunes.