Introducción
Pópulus trémula
Anem caminant per una pista envoltats per un bosc jove d’alzines a on destaca a la nostra esquerra la presència d’un petit grup d’arbres diferenciats. A deferència de les alzines, tenen fulles més grans i d’un verd més llampant a primavera i estiu, amb colors ataronjats i vinosos a la tardor, i sense fulles a l’hivern.
El nom científic trèmula li ve donat per la facilitat que tenen les seves fulles per tremolar quan s’agiten amb el vent. Si us fixeu en la fulla, podreu observar que el pecíol té una forma plana, a diferència de la forma arrodonida de la majoria de fulles. És gràcies a aquesta forma plana del pecíol, que les fulles d’aquest arbre tremolen fins i tot amb quan bufa una brisa molt suau.
La seva fusta és la millor dels pollancres però com que no es fa massa gran i no ocupa grans extensions, no se'n fa explotació forestal. Els borrons infusionats serveixen per tractar les morenes. Les fulles per farratge pel bestiar.