Introducción
Hem passat el bonic mas de la Rovireta. Sembla que ja ha perdut la seva vida diària. No és d'estranyar doncs no devia ser gens fàcil.
La seva activitat transformava el paisatge i encara avui resten múltiples senyals: als plans més fèrtils s'hi conreaven fruiters i cereals (camps que hem vist pujant); també s'aprofitava per plantar-hi pins pinyoners i així obtenir recursos complementaris amb els preuats pinyons (en teniu al costat mateix); la recol·lecció de tòfones era i és una altra activitat; pel costat del camí, sobre les codines hem vist murs de pedra seca que afeixaven el terreny per aprofitar aquests pendents pel conreu de secà (potser alguna vinya, foto); per últim, i ens en deixem, segur que també tenien ramat, probablement de cabres, el que mantenia a ratlla, encara més, el creixement de la vegetació.
Al costat nostre a part del pi pinyer veiem una soca d'alzina amb molts peus, oi? N'hem parlat fa una estona. Això és degut a que aquests arbres han estat carbonejats. Es tallaven fort per obligar-lo a rebrotar i són aquests tronquets que veieu, els que se seleccionaven i tallaven alternadament per dur a la carbonera. Aquesta activitat ha estat important fins al primer terç del s.XX com a economia del medi rural de muntanya. També es tallaven per fusta de cremar però per això es va preferir reforestar amb pins de creixement més ràpid i millor rendiment
Veieu quan una alzina privilegiada creix en llocs més fèrtils amb aigua i no es carbonejada, que gran es pot fer? (foto)